TROBADA GEGANTS CENTENARIS A TERRASSA

Visita de Gegants Centenaris amb motiu dels aniversaris dels gegants de Terrassa.

175 aniversari de la Pepona i el Robesa, i 75 d’en Ramonet i l’Estefania.

Gegants vells

Els Gegants Vells de Terrassa són en Robesa i la Pepona. Ell, un mestre d’obres. Ella, una veïna de la vila. Van ser construïts el 1850 a partir d’unes escultures de fang elaborades pel terrassenc de 18 anys Francesc Torras i Armengol. Fan una alçada de 4,20 metres i pesen més de 90 quilos.

Segons les referències que tenim per la premsa, els Gegants Vells es van estrenar el dijous de Corpus de 1850, que aquell any es va escaure en 30 de maig. És a dir, ahir va fer exactament 175 anys de l’estrena d’en Robesa i la Pepona. I per celebrar-ho llueixen uns vestits nous.

Gegants nous

Terrassa: L’any 1950 l’olotí Lluis Carbonell va construir els gegants nous de Terrassa en Ramonet i n’Ermessenda, que representen els comtes de Barcelona Ramon Borrell i Ermessenda de Carcassona. Van ser creats per a jubilar als Gegants Vells, però van conviure plegats fins als 60. Aquest any celebrem la doble efemèride els 175 anys dels gegants vells i els 75 anys dels gegants nous

Gegants de les Fonts

L’entitat també disposa d’una parella, ells són els castell de Les Fonts.

Unes figures amb una singular història, que després de passar per diferents mans van recaure en mans del propietari del castell. L’any 2011 els gegants van ser cedits a la colla.

Cal destacar que aquestes figures son figures centenàries.

Aquestes figures tenen el seu valor, es per això que no surten al carrer amb molta facilitat, acostumen a sortir en ocasions extraordinàries i a part de les celebracions que es realitzen a Les Fonts.

Gegants vells de Tarragona i Cós del Bou

Són gegants creats després de la gerra del francès al 1825 per Antoni Verdaguer, representen un cabdill moro i una princesa cristiana.

En aquests gegants hi ha dues característiques principals: van ser gegants municipals des d’un inici, es a dir, no van ser mai gegants gremials i comptem amb la presència de la dona des del principi. Els caps son de cartró pedra, els cossos de cuir, cartró i fusta i les mans són talles de fustes.

Foren gegants de la ciutat des de 1825 fins 1851 que el senyor verderol crea una nova parella, i aquest són arraconats a les dependències municipals; fins que al 1904 que els veïns del barri del cós del Bou els demanen per participar a les festes de Sant Roc. Se'ls hi fa un rentat de cara i posteriorment al 1970 es fan postissos nous a partida dels cabells de les dones del barri i vestits nou.

Colla Gegantera de Reus

Els Gegants de Reus són un conjunt històric, artístic i Patrimonial singular i característic que vol representar els cinc continents. Avui us visiten els gegants "VITXETS" representant Europa i els "MOROS" que representen Àfrica. Les figures originals daten de 1805.

REUS, ELS MOROS

Gegants de Capellades

Van ser construïts al 1899 a Barcelona i foren un obsequi d’un capelladí despues del seu viatge a Cuba.

Ell anava vestit de conseller i ella segons la moda de l’època anava canviant.

Tenen uns germans bessons a Rúpit.

Segons la tradició aquets gegants sortien a la vila per la festa major i per corpus amb caire festiu.

Durant la Gerra civil van estar a punt de desaparèixer i van romandre amagats en cases particulars i en magatzem del carrer major.

A partir de any 1950 els gegants de Capellades surten fora de vila, i precisament comencen assistint a la trobada de gegants de Terrassa per celebrar el centenari i donar la benvinguda als gegants nous.

Geganters de Vilafranca

Els Gegants de Vilafranca són una parella de gegants anomenats Ferragut i Elisenda. Van vestits de monarques inspirats en els reis Catòlics. La primera referència escrita data del 1601, on es parla d’ells al llibre de Vilafranca. El seu origen, però, podia ser anterior i està relacionat a la festivitat de corpus de l’antiguitat. Les peces que veiem avui dia daten del segle XIX amb diverses restauracions durant els anys següents. Els Gegants de Vilafranca surten per la Festa major de Vilafranca, per la Diada dels Gegants de la Vigília de corpus i el dia del geganter.